¿Pero no estaba prohibido el catalán? I
Tanto los medios de comunicación como la clase política, unos mintiendo vergonzosamente y otros callando ante las mentiras, son capaces de reinventar la historia.
En los últimos tiempos todos hemos oído hasta el aburrimiento que el catalán estaba prohibido durante el franquismo y que era perseguido. ¡¡No hombre, no!! Una cosa es que el catalán no fuera una lengua oficial (ciertamente no lo era) y otra que fuera ilegal y estuviera perseguido.
Y para demostrarlo nada mas fácil que aportar datos sobre algunos de los premios literarios en lengua catalana con la fecha en que dicho premio fue concedido y el nombre del galardonado.
Es digno de señalar que algunos de estos premios están concedidos por instituciones públicas, lo que es lo mismo por altos cargos locales del régimen franquista.
Puede que el catalán no fuera una lengua oficial y encuentro respetable que se diga que debiera haberlo sido pero ¡perseguido! ¡prohibido! No dejéis que reinventen la historia… y si alguien os habla de la prohibición del catalán enseñadle esta lista.
Premio de Honor de las Letras Catalanas
1969 Jordi Rubió i Balaguer (historiógrafo y bibliólogo)
1970 Joan Oliver (Pere Quart) (escritor)
1971 Francesc de Borja Moll i Casasnovas (filólogo y editor)
1972 Salvador Espriu i Castelló (escritor)
1973 Josep Vicenç Foix (escritor)
1974 Manuel Sanchis i Guarner (filólogo y historiador)
1975 Joan Fuster i Ortells (escritor)
Premio Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
1963 – Josep Vallverdú, por L’abisme de Pyramos
1964 – Carles Macià, por Un paracaigudista sobre la Vall Ferrera
1965 – Desierto
1966 – Robert Saladrigas, por Entre juliol i setembre
1967 – Emili Teixidor, por Les rates malaltes
Premio Josep Pla
1968 Onades sobre una roca deserta – Terenci Moix
1969 Difunts sota els ametllers en flor – Baltasar Porcel
1970 El testament de Praga – Teresa Pàmies
1971 Els alicorns – Gabriel Janer
1972 El temps barrat – Alexandre Cirici
1973 Andrea Victrix – Llorenç Villalonga
1974 El vel de Maia – Marià Manent
1975 Historia del cercle artistic de Sant Lluc – Enric Jardí
Premio Prudenci Bertrana
1968 Estat d’excepció – Manuel de Pedrolo
1969 Prohibida l’evasió – Avel·lí Artís-Gener
1970 Amb permís de l’enterramorts – Vicenç Riera Llorca
1971 Siro o la increada consciència de la raça – Terenci Moix
1972 Oferiu flors als rebels que fracassaren – Oriol Pi de Cabanyes
1973 L’adolescent de sal – Biel Mesquida
1974 Desierto
1975 Cavalls cap a la fosca – Baltasar Porcel
Premio Lletra d’Or
1975 Les pedres de l’àmfora – Vicent Andrés Estellés
1974 I encara les paraules – Joan Vinyoli
1973 Del passat quan era present – Maurici Serrahima
1972 Lleures i converses d’un filòleg – Joan Coromines
1971 L’art català contemporani – Alexandre Cirici
1970 Quan tot es trenca – Joan Teixidor
1969 Teoria de la sensibilitat – Xavier Rubert de Ventós
1968 Com un núvol lleuger – Marià Manent
1967 Teoria dels cossos – Gabriel Ferrater
1966 Cendra per Martina – Manuel de Pedrolo
1965 La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència – Jordi Rubió
1964 Maragall i la Setmana Tràgica – Josep Benet
1963 Nosaltres els valencians – Joan Fuster
1962 Vacances pagades – Joan Oliver (Pere Quart)
1961 Onze Nadals i un Cap d’Any – Josep Vicenç Foix
1960 És a dir- Clementina Arderiu
1959 Els primers comtes catalans – Ramon d’Abadal
1958 Absència – Josep Carner
1957 Barcelona – Josep Pla
1956 Final del laberint – Salvador Espriu
Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones
1953 Jordi Sarsanedas, por Mites
1954 Pere Calders, por Cròniques de la veritat oculta
1955 Lluís Ferran de Pol, por La ciutat i el tròpic
1956 Manuel de Pedrolo, por Crèdits humans
1957 Mercè Rodoreda, por Vint-i-dos contes
1958 Josep Maria Espinàs, por Varietés
1959 Josep A. Boixaderas, por Perquè no
1960 Ramon Folch i Camarasa, por Sala d’espera
1961 Estanislau Torres, por La Xera
1962 Jordi Maluquer, por Pol·len
1963 Carles Macià, por La nostra terra de cada dia
1964 Joaquim Carbó, por Solucions provisionals
1965 Víctor Mora, por El cafè dels homes tristos
1966 Guillem Viladot, por La gent i el vent
1967 Terenci Moix, por La torre dels vicis capitals
1968 Jaume Vidal Alcover, por Les quatre llunes
1969 Robert Saladrigas, por Boires
1970 Montserrat Roig, por Molta roba i poc sabó
1971 Gabriel Janer Manila, por El cementiri de les roses
1972 Josep Albanell, por Les parets de l’insomni
1973 Jaume Cabré, por Atrafegada calor
1974 Beatriu Civera, por Vides alienes
1975 Xavier Romeu, por La mort en punt
Premio Prudenci Bertrana
1975 Cavalls cap a la fosca – Baltasar Porcel
1974 Desierto
1973 L’adolescent de sal -Biel Mesquida
1972 Oferiu flors als rebels que fracassaren – Oriol Pi de Cabanyes
1971 Siro o la increada consciència de la raça – Terenci Moix
1970 Amb permís de l’enterramorts – Vicenç Riera Llorca
1969 Prohibida l’evasió – Avel·lí Artís-Gener
1968 Estat d’excepció – Manuel de Pedrolo
¿Sorprendido no? Jajajaja, sí, no me extraña. Debe tratarse del primer caso de lengua prohibida y perseguida en toda la historia que reparte premios literarios a diestro y siniestro.
Pero no se vayan todavía, aún hay más.











